Benigànim Digital // l'Actualitat a Benigànim, al País Valencià i al Món

Enric Sendra i Duro i Isaïes Albert Benavent, alumnes de primer de periodisme, col·laborant amb Benigànim Digital, entrevistaren al portaveu i regidor del BLOC a l’Ajuntament de Castelló de la Plana. En aquesta entrevista, Enric i Isaïes, preguntaren a Nomdedéu sobre l’actualitat del BLOC i la seva visió del poble valencià, entre d’altres coses.

• Ha sigut sempre nacionalista, o ha sigut fruit d’una evolució ideològica?

Jo sempre he dit que sóc nacionalista epidèmic, és a dir, que a mi em van fer nacionalista a l’escola, amb sis o set anys, quan un professor em va donar una bufetada al pati per parlar en valencià. Ací vaig descobrir que alguna cosa no collava. Després sí que és veritat que hi ha una evolució ideològica i vesteixes més el discurs i vas trobant més raons per ser nacionalista. No només en la llengua, sinó en qüestions econòmiques, socials, etc.  Sí, no he sigut mai altra cosa que nacionalista.

• Què li pareix a vosté la situació política actual castellonenca?

A la ciutat, supose que és un reflex del que passa a tot el país. Un Partit Popular  que ha sigut capaç de fer-se amb el poder i d’explicar el poder a través dels mitjans de comunicació, tant en canals públics com en canals privats mitjançant la publicitat, en un context de crisi on els canals sobreviuen per la publicitat ja que la majoria d’empreses n’han deixat de posar. Només cal pegar unes ullades als diaris, tant passats com actuals, i te n’adones que el major client publicitari d’aquests són les institucions públiques. I el Partit Popular són uns mestres en traure benefici propi dels diners públics de la publicitat.

Què em sembla? Doncs em sembla frustrant perquè, a més, la sensació que una persona té quan treballa en un càrrec institucional és que no és una batalla d’idees, sinó de forces. Vull dir, guanya sempre Pitàgores a Einstein. Pots anar a un ple i proposar un tema i després es vota i qui té més vots guanya,
amb independència de qui haja argumentat millor el tema o que el que tu hagis dit siga més intel·ligent que el que haja dit l’altre. Com a anècdota puc contar el que passava amb un antic regidor del PP que quan acabava el ple ordinari li preguntaven “¿Com ha anat el ple?” i deia sempre “Com sempre, quinze a
dotze”, i no sabia ben bé què havien votat o de què havien parlat.

És frustrant, però també s’ha de fer autocrítica en l’oposició dient que no ho fent bé, l’oposició en el seu conjunt. N’hi han membres destacadísims, judicis pendents per corrupció, l’ajuntament en greus problemes econòmics… I segueixen bé en les enquestes, o siga que alguna cosa estem fent malament a l’oposició…

• Imaginem que en el context valencià global també tindrà una opinió semblant…

Crec que aquest moviment està condemnat a desaparèixer per una qüestió d’inanició, supose. No sé quina quantitat de gent, avui en dia, és capaç d’utilitzar les normes del puig però pots llegir alguns textos escrits amb les normes del puig que comenten faltes d’ortografia respecte d’aquestes normes.

No té massa sentit, a estes altures, mantenir un intent de separació pel que diem abans, no? Si en el valencià estàndard no tenim espais ni mitjans de comunicació, imaginat per a ells… les edicions de llibres que fa l’editorial nosequè quants lectors tenen?

Crec que dintre de tot eixe món, hi havia gent molt ben intencionada que estaven equivocats en algunes coses i molts d’ells han obert els ulls i han fet un avanç i han dit “agafem-nos a l’AVL com a possibilitat de fer una cosa que no sigui l’IEC ni l’altre”. Queda també un grup de gent que seguiran sent valencianistes benintencionats – crec que equivocats – i d’altres que crec que són agents de la reacció més absoluta, per dir-ho d’alguna manera.

En qualsevol cas, no crec que tinguen un pes específic suficientment determinant per a canviar aquest sistema [...]. Crec que és un fenomen residual en el qual hi ha gent benintencionada i gent malintencionada. Clar, clar. I quan ixes fora del país, doncs estes coses sorprenen molt… Perquè la imatge del País Valencià és la de un país ple de corruptes, on quasi tots els alcaldes, consellers, presidents… estan investigats per un o dos casos.

És el que jo dic; crec en la presumpció d’innocència, però si li investiguen a vosté serà per alguna cosa, dic jo, no? (…). També crec que en l’oposició hem comés una errada al creure que només denunciant la corrupció seria suficient. La corrupció dóna vots, però els dóna al corrupte, no al que denuncia la corrupció. Cal denunciar-la per una qüestió ètica. És inacceptable i, per tant, s’ha de denunciar, però no ha de ser una estratègia per guanyar vots.

Quan ja no només és un corrupte, sinó que són dos o tres fa que pensar (…) i per tant, la gent que no accepta la corrupció ja fa anys que va deixar de votar al PP, quan van descobrir a Carlos Fabra. Aleshores els que segueixen fent-ho ja no canviaran mai.

Crec que des de l’oposició s’ha fet bé de criticar i denunciar la corrupció, però s’hauria d’ensenyar a la població un model alternatiu de societat que poguera crear llocs de treball… i crec que no ho estem fent bé del tot.

• El panorama polític actual necessita una regeneració, fugint del PP-PSOE, és el BLOC aquesta opció?

Fins ara no hem sigut capaços de ser-ho. Ho som possiblement a la ciutat de Castelló. Si mires el context de país, la ciutat de València és bipartidista, la d’Alacant també a Elx i a Castelló en va faltar poc. A Castelló sí que vam ser l’única opció que va aguantar i als pobles som d’una manera molt clara (…) la
tercera formació política amb major nombre de regidors i regidores. Una altra cosa és com hagem sigut capaços de transformar aquestos vots a les eleccions valencianes, on no ha sigut brillant la nostra estratègia.

Nosaltres no tenim cap intenció de ser els herois que resoldrem els problemes i demés. Tenim un programa, un model de societat i unes conviccions polítiques i volem incidir en aquest panorama. Pense que per damunt d’estar molt lluny amb el Partit Popular, el problema ben gros que té la societat en aquests moments, com has dit abans de regeneració política, és el bipartidisme; que trasllada un
model de societat fals, on tot és o blanc o negre, o sí o no. I això no és així. Hi ha més opcions. I l’altre greu problema que té és que bipartidisme significa majoria absoluta, que és una mentida que no existeix en cap país (…), perquè cal la pressió de més forces polítiques per què el govern actue d’una manera o d’un altra. Per exemple, el govern espanyol pacte en alguns moments en Esquerra Unida o Esquerra Republicana per fer una política més social, etc. (…) O ara amb el PNB, que no sé si significarà una reforma de l’Estat amb un pensament més plurinacional, bàsicament per la falta de solidesa del partit majoritari en aquests moments que és el Partit Socialista.

• El BLOC es presentarà a les eleccions autonòmiques dins la Coalició Compromís. Explique’ns un poc la candidatura.

Naix d’una necessitat de tota eixa gent de la comissió nacional d’unir-se per tal d’assolir el 5% d’entrar a la cambra de les Corts Valencianes (…) El País Valencià és l’única comunitat autònoma pluriprovincial de l’Estat Espanyol on es necessita eixe 5% per entrar dins el Parlament. A Castelló s’ha donat diverses vegades la següent situació: el Bloc superava amb gran consideració el 5% i no tenia diputat (…) i Esquerra Unida tenia 4’5% i tenia diputat. Això vol dir que els vots de tots els valencians no valen igual
depenent en les comarques que viuen (…) perquè lo important és el còmput total.

Aquest pacte produït pel PP i pel PSOE per mantindre esta llei fou per evitar que els sectors valencianistes progressistes com el Bloc entraren a la cambra (…) així com Unió Valenciana i el cantonalisme que sorgí a Alacant als 70. No va funcionar i Unió Valenciana va entrar a la cambra, i nosaltres no vam ser capaços. Per això l’anterior legislatura vam decidir fer un pacte per entrar a la
cambra, que no funcionà tan bé com esperàvem, i aquest any s’ha tornat a fer amb Iniciativa pel Poble Valencià i amb els Verds. És totalment una necessitat per superar aquest 5%.

• Canviant de política a cultura i identitat, com veu vosté la situació del valencià actualment?

En greu retrocés[...] Jo trobe injust que quan parlem d’aquests temes posem pel mig als immigrants “de fora”. L’altre dia li comentava a un immigrant romanés “si vosté parla castellà sempre serà un romanés que parla en castellà i si parla en valencià serà un tipo amb un accent raro i vosté això ho ha de comprendre”.

La meva dona, per exemple, és xilena i és mestra de valencià. Ella sap molt bé el que li ha significat fer un canvi d’idioma i tenim una filla a la qual jo li parle en valencià a casa. Ens diuen que és més fàcil, per a la gent que ve dels països de l’est o de Sud-amèrica, que com ja saben una llengua del país és més que suficient. Però clar, com convences tu a un immigrant que és una progressió social el parlar valencià
quan els principals símbols polítics i representants ixen per la televisió parlant castellà? Com convences tu a algú per a que faça un esforç per a parlar dues llengües i no una quan veus que l’alcalde del poble no el sap parlar, la gent no el sap parlar.

En el millor dels casos, el regidor de festes pot fer un discurs en llengua valenciana, cosa que està molt bé. Quan el PP i el PSOE sumen el 95% i voten que no… Diuen que és el seu dret com a funcionari però el meu dret com a ciutadà es què m’atenguen en la meva llengua. Fins i tot per damunt de la legalitat vigent. Com he dit, jo sóc nacionalista per culpa d’una bufetada i en conseqüència, no puc cedir en aquest tipus de coses. Després, fixeu-vos als mitjans de comunicació, al cinema… Jo no puc viure les
24 hores del dia en valencià, de cap manera.

• Què n’opina de l’auge de l’independentisme català actualment? Pot portar beneficis al valencianisme polític?
  

Com a nacionalista estic encantat. M’alegre moltíssim que els catalans avancen cap a la seva llibertat nacional. A més a més, crec que és un avanç imparable. No serà una cosa tan simple com asseure’s en una cadira i proclamar la independència, però són uns avanços en el teixit social com mai s’havien vist i efectivament vorem ben aviat la primera consulta sobirana el més oficial que es permeta i, en tot cas, jo crec que s’avançarà moltíssim. Espere que en el més aviat possible Catalunya sigui independent d’Espanya.

Una altra cosa és la lectura que com a valencianista es puga fer d’aquest moviment. Em fa la sensació que ací hi haurà un efecte rebot amb més espanyolització encara. La gent que sigui conscient que som una cosa diferent potser veu que és possible un procés d’alliberament nacional al sud d’Europa.

Aquesta és la comunitat autònoma amb llengua pròpia on el sentiment d’espanyolitat és més fort i açò pot significar un ressorgiment més virulent encara de l’espanyolisme.

• Creu que l’AVL pot incrementar les diferències entre valencià i català?

Crec que no hauria de fer-ho. Jo vaig aprendre valencià l’any 1971 amb Lo Rat Penat a classes de dibuix i en la primera pàgina teníem un castellet mig dibuixat i a partir de la segona les flexions verbals i etcètera per si entrava el director, canviar ràpidament ja que això era il·legal i més en una escola pública. En
aquells temps, Lo Rat Penat era lingüísticament normal.

Jo què crec? Que la llengua és un instrument viu que ha de servir per a comunicar-se i que hauríem de donar-li una preponderància a les formes tradicionals valencianes. Però això no vol dir eixir-se’n de la gramàtica. Una cosa és el llenguatge oral i una altra cosa és el llenguatge escrit i al llenguatge escrit crec que hauríem de ser més exigents. Jo escric als diaris totes les setmanes i utilitze les formes seua i meua en lloc de seva i meva.

Em pareix més raonable utilitzar les formes més valencianes perquè al final, si acceptem que el valencià i el català és la mateixa llengua, la meua manera d’utilitzar el valencià no es millor que altres. [...] L’AVL hauria de servir si més no, per a llimar algunes diferències en el moviment valencianista.

• I com a última pregunta, que n’opina de les Normes del Puig i del blaverisme més radical?

Crec que aquest moviment està condemnat a desaparèixer per una qüestió d’inanició, supose. No sé quina quantitat de gent, avui en dia, és capaç d’utilitzar les normes del puig però pots llegir alguns textos escrits amb les normes del puig que comenten faltes d’ortografia respecte d’aquestes normes. No té massa sentit, a estes altures, mantenir un intent de separació pel que diem abans, no? Si en el valencià estàndard no tenim espais ni mitjans de comunicació, imaginat per a ells… les edicions de llibres que fa l’editorial nosequè quants lectors tenen?

Crec que dintre de tot eixe món, hi havia gent molt ben intencionada que estaven equivocats en algunes coses i molts d’ells han obert els ulls i han fet un avanç i han dit “agafem-nos a l’AVL com a possibilitat de fer una cosa que no sigui l’IEC ni l’altre”. Queda també un grup de gent que seguiran sent valencianistes benintencionats – crec que equivocats – i d’altres que crec que són agents de la reacció més absoluta, per dir-ho d’alguna manera.

En qualsevol cas, no crec que tinguen un pes específic suficientment determinant per a canviar aquest sistema [...]. Crec que és un fenomen residual en el qual hi ha gent benintencionada i gent malintencionada.