Us deixem l’entrevista que li varem realitzar a Xavi Sarrià, cantant del grup valencià “Obrint Pas” :
BD: Què us ha fet pulicar aquest disc en format disc-llibre?
X.S.: En aquest nou disc volíem fer una cosa que anara un poc més enllà, que no fora el típic disc, amb el dvd que l’acompanya. Voliem que tinguera un format que acompanyara les cançons d’una manera més conceptual i el llibre era el que més s’ajustava a això, perquè podíem parlar de moltes coses que parlaven les cançons a través dels escrits que aprofundiren en el tema de la cançó. La idea era fer un disc-llibre on les cançons parlaren de la història del grup, però ens vam adonar que també volíem parlar d’altres coses. Vam convidar a altra gent a que escrivira sobre les cançons, ja que nosaltres ja havíem escrit les lletres i creiem que era millor que altres persones parlaren sobre els temes de les cançons, però en definitiva el llibre està molt bé perquè està estructurat per capítols, i escrits que parlen sobre cada cançó.
BD: El estil d’aquest disc creus que ha canviat considerablement des dels primers que vau editar?
X.S.: Crec que ha evolucionat. Nosaltres som un grup que va començar de molt joves i hem anat aprenent. En els primers discs diguem que vam intentar fer el que podíem, després amb el “Terra” ja vam trobar un so i una manera de fer amb la que ja vam estar més satisfets del treball. Després “La Flama” com una continuació del “Terra”, després “Benvingut al Paradís” i també l’actual “Coratge” tenen tots un treball molt important de pre-producció i això ha marcat una diferència important. Evidentment la música va canviant i va evolucionant, hem viscut moltes coses, hem anat a molts llocs i això es nota en el treball del disc. Tot i que també hem volgut mantindré l’estil directe i senzill del principi, també hem volgut experimentar per altres vies.
BD: Dediqueu una cançó del vostre disc a Benimaclet, i una altra a Barcelona, perquè ho heu fet?
X.S.: També hi ha una que parla de València, que és “Se’n va en el vent”. Aquest disc parla de les nostres vivències, de nosaltres, a diferència d’altres discs, i hem intentat parlar d’allò que tenim més a prop i reflectir allò que vivim dia a dia i allò que hem sigut, i aquest dia a dia és Benimaclet, és València. La cançó de Benimaclet en concret parla de les carnestoles, que tenen molts anys. Nosaltres varem tocar l’any 1996 a la plaça, hem viscut moltes coses ací al carnestoles però bé, parla de Benimaclet com una excusa, la cançó parla de la sensació d’estar amb la teua gent, de sentir-te viu quan et reuneixes amb els amics i estem de festa tots junts. Malgrat un context polític complicat, per un moment ens sentim invencibles. “Se’n va en el vent” parla d’aquesta València en la que vivim dia a dia, amb la sensació que es perd ixa València que estimem, però és la sensació que porten vivint moltes generacions. Agafa com a excusa el Cabanyal per a parlar d’aquest sentiment a través de la poètica d’Estellés. Ens feia molta il·lusió parlar de les nostres coses, de València.
En “Barcelona” és semblant, perquè està basada en la història dels meus avis, que varen emigrar allà en la postguerra des d’ací des de València, i un poc és la seua història, de molts valencians, treballadors, i també gent d’altres llocs que varen emigrar a Barcelona, i es troben una Barcelona en blanc i negre, amb el barraquisme, amb tota la misèria que hi havia, i alcen la ciutat. Tot està basat en coses personals i en coses properes a nosaltres, hem fet la cançó perquè volíem tractar aquests temes i ens feia molta il·lusió, ja que nosaltres anem molt a Barcelona, estem molt en contacte i hi viuen molts valencians allà.
BD: Com creus que s’ha arribat al bon moment en el que està la musica en català actualment?
X.S.: Ja són molts anys de la recuperació de la nostra música. Pel que fa al rock en català, va viure un esclat al principat, quan nosaltres varem començar fa 15 anys. Va ser la primera vegada que s’escoltava amb normalitat música en la nostra llengua, i que arribava a moltíssima gent, és evident que hi havia una demanda de música en català, hi havia molta gent jove que ja havia estudiat en català i que volia viure amb normalitat amb la seua llengua. Això s’ha anat traduint poc a poc, primer, en l’esclat que ha hagut al País Valencià, que ha sigut molt important i molt significatiu perquè ha sigut a través de la pròpia gent que s’ha creat sense cap suport públic ni institucional i ha anat evolucionant fins avui en dia que hi ha una gran varietat de música en la nostra llengua. Al Principat s’ha vist que ha anat evolucionant i que han eixit molts nous grups amb una diversitat i una qualitat molt bones, fins al punt d’arribar a ocupar les llistes de discos més venuts a tot l’estat. Jo crec que és molt positiu, una llengua necessita normalitat i necessita molts grups que facen coses a nivell musical, que hi hagen moltes propostes diferents, més enllà que cadascú defense un tipus de música o un altre.
BD: Fa 18 anys que toqueu, des del 1993, que sentiu quan veieu tota la quantitat de gent que segueix anant als vostres concerts i que us fa ser un dels grups més importants de música en català?
X.S.: Molta il·lusió de veure que han passat tants anys i encara hi ha molta gent que ens segueix, que ha crescut amb nosaltres, formem part d’eixa generació que va estudiar en valencià per primera vegada. Veure al cap de tants anys, a València ciutat, un concert amb tanta gent et fa sentir orgullós. Tots els sacrificis que vàrem fer en eixa època ha donat uns resultats impensables, ja que, quan nosaltres vàrem començar, hi havia molt pocs grups que cantaren en català, no hi havia quasi concerts, n’hi havia molt poca cosa i ara veus no només que hi ha molts concerts, sinó que hi ha molt de públic, molta gent jove, adolescents de tot arreu que venen als concerts i per a nosaltres això és molt important. Jo he anat a molts instituts d’ací de València i on vaig trobe gent, i això abans era impensable. Ens contàvem amb els dits de les mans la gent que anava als concerts i que feia les coses, també pot ser perquè era una altra època, no hi havia internet, ens costava més trobar-nos. El que estem vivint avui en dia és increïble i crec que ho hem de cuidar, hem de ser conscients d’això. Malgrat tots aquests anys que hem estat en aquest túnel del PP, ens hem aconseguit mantindre i créixer, almenys entre la gent jove s’ha crescut moltíssim. Falta vertebrar-ho, protegir-ho, cuidar-ho i dinamitzar-ho per a que la pròpia gent jove continue tirant endavant projectes, però hem d’estar molt contents de tot el que s’ha aconseguit.
BD: Quines cançons creus que són les més importants, o les que més t’han marcat?
X.S.: Una de les que ens ha marcat o ha sobreviscut més al temps ha sigut “No tingues por” , té quasi 15 anys ja i encara continua essent una cançó central en el nostre repertori, crec que perquè és molt senzilla i molt directa i amb el missatge “No estàs sol, no tingues por!” et sents molt identificat ací al País Valencià en moltes circumstàncies. Estar en un concert i poder cridar “No estàs sol, no tingues por!” “ací estem tots junts”, crec que ha marcat molt el missatge del grup. Després cançons com “La Flama” o “Som” formen part de molta gent, la gent les ha fet seues, són com himnes, ens emocionem molt quan les toquem.
BD: Un grup com Obrint Pas, amb uns ideals de justícia social, reivindicatiu, anticapitalista, pot al mateix temps estar treballant amb l’SGAE?
X.S.: Ahí es barregen moltes coses. Primer, l’SGAE té el monopoli dels drets d’autor a l’Estat Espanyol, aleshores no pots estar en cap altra. Si tu no estàs en l’SGAE, els drets d’autor els cobren per tu, se’ls queden ells. Nosaltres sempre hem dit que estem en contra de les maneres d’actuar de l’SGAE, contra tot el que significa. Una cosa és cobrar drets d’autor si una empresa utilitza la teua música, i una altra és cobrar-li a qualsevol en particular. Des de la nostra discogràfica sempre ens hem mantingut en la postura de crear alternatives, però avui en dia és molt complicat perquè l’SGAE ho controla tot i si no estàs, ells es queden la teua part. Nosaltres continuem creant alternatives, altres models musicals. El problema de tot açò és la Llei de Propietat Intel·lectual, que t’obliga a estar allí per a recaptar els drets d’autor. Defensem que es canvie aquesta llei.
BD: Nosaltres tenim un projecte d’informació i opinió via Internet, com creus que aquestes noves formes de comunicació i informació estan influint en la difusió de la nostra mateixa cultura (exemple: la música en valencià) i en definitiva en un canvi social més ampli?
X.S.: Crec que és molt important que hi haja iniciatives així, de gent que s’anima a crear el seu propi diari o mitjà, intentant trencar el cercle de comunicacions que tenim al País Valencià. És una de les nostres forces, la gent que crea alternatives i que amb la seua pròpia iniciativa canvia les coses poc a poc. Primer perquè és important per la llengua, perquè si no ho fem nosaltres, ningú ho farà per nosaltres i segon, per un model social basat en la participació ciutadana i que la gent tire endavant projectes propis i altres maneres de concebre el lloc on viuen.
BD: Teniu pensat fer algun disc en acústic?
X.S.: És una possibilitat, però no hi ha res clar, ja ho veurem més endavant. Hem fet molts acústics últimament i sí que ho hem pensat, però ja veurem, no tenim un objectiu a mig termini.
BD: Quin futur li veus a Obrint Pas?
X.S.: Un futur que no està clar, ja veurem el que passarà. Nosaltres treballem amb la motivació de fer cada projecte, teníem moltes ganes de fer el disc nou, hem estat quasi 2 anys treballant en ell, i ara tenim moltes ganes de fer concerts, el que queda d’aquest any i l’any vinent. Després ja veurem que fem amb el grup, portem ja molts anys tocant junts, vivint coses increïbles, però també tenim ganes de fer altres coses, haurem de decidir que fem, si seguim, o no ho fem. Ja veurem d’ací dos anys.
BD: En la teua faceta com a escriptor, com valores el bon acolliment del teu llibre “Històries del Paradís”? Tens pensat seguir treballant en aquest camp?
X.S.: Estic molt content amb l’acolliment del llibre. Jo vaig fer el llibre amb la voluntat de fer-ne d’altres, que fora un primer pas. Ara estic escrivint un nou llibre, sempre he gaudit molt escrivint, vaig començar a fer cançons perquè m’agradava escriure. Jo intentaré continuar escrivint. La veritat és que aquest llibre ha funcionat molt bé, ara ha eixit la traducció al castellà, crec que no podia demanar més amb “Històries del paradís”.
