Ahir, Benigànim es va sumar a la segona convocatòria de l’homenatge al poeta més gran del segle XX en la nostra llengua, Vicent Andrés Estellés. Molts són els pobles que han seguit la crida llançada , l’any passat, per l’escriptor Josep Lozano. Es tracta de fer un sopar, amb un plat típic de la nostra terra, un bon vi i poemes de Vicent Andrés Estellés, el primer divendres de cada mes de setembre (Estellés va nàixer un 4 de setembre de 1924).
L’associació cultural “El Ganxo” va organitzar un sopar, després del qual es van recitar poemes d’Estellés. La vetlada va resultar molt emotiva tot recordant els temes més importants de la poesia d’Estellés . Alguns dels assistents havien preparat la lectura d’alguns poemes: “Incís” que parla de la funció del poeta com a veu del poble, “Els amants”, un dels poemes d’amor més conegut i més cantat per les últimes generacions. A banda de llegir-lo un dels assistents, també vam poder escoltar la versió inoblidable d’Ovidi Montllor. Tampoc podia faltar la lectura de Propietats de la pena “Assumiràs la veu d’un poble”, on el poeta s’identifica amb el seu poble i s’erigeix en la defensa de la identitat nacional. “Benigànim” un poema inclòs en l’obra magna del poeta Mural al País Valencià que consta de seixanta llibres i evoca personatges, geografia, naturalesa, productes de la terra. És un cant a tots els pobles del País Valencià units en alegria per un futur joiós.
Evoque un temps de confitura, els anys
Perduts enlloc de la meua infantesa.
Com arriba, solitari, l’ase,
El crit potent i desmaiat com nard,
Amb venciment de nard quotidià
El perolet de manises, el plat.
Després, la màgia de la poesia es va escampar i tots els assistents van recitar, fins ben entrada la nit, diversos poemes que van suscitar evocacions del passat: quan encara podíem anar al riu a banyar- nos, quan les parelles no podien eixir de casa soles, quan es venia arrop acompanyats pel burro.. Altres poemes ens van fer reflexionar sobre la situació de retrocés del valencià ara i ací, i la lluita de moltes persones, durant molt de temps per tal que les paraules, la cultura nostra no es perda. També vam parlar d’amor i de fets quotidians i al mateix temps extraordinaris, que formen la nostra existència.
En definitiva una vetlada emotiva.
Crec que tots els qui van ser-hi ahir a la nit Estellés (almenys jo) vam eixir amb un ànim renovat. Hi havia assistents molt joves que volien conèixer Estellés i també una part què, amb moltes experiències a l’esquena, volíem mostrar-lo i compartir-la. Cal no oblidar. Millor dit cal recordar, cal tenir sempre present, allò que ens diu la història.
Estellés ens canta l’amor: l’amor tendre i salvatge. Ens canta el País, aquest País que nosaltres, i només nosaltres, hem de construir. Entre tots i contra tots aquells que no en volen.
També ens mostra bocins d’aquest País que ell havia recorregut i conegut;entre ells, com no, Benigànim.
També ens recorda la darrera història més dura que vam viure, la postguerra.
Per damunt de tot, però, ens anima a veure, viure i treballar per construir el País que ens volen amagar i obligar a renunciar; el nostre País Valencià que ha de ser la nineta dels nostres ulls.
Pel que fa al futur del nostre País, sóc optimista perquè allò que serem depen de nosaltres, només de nosaltres; i ahir, a Benigànim, vaig veure que som i serem allò que voldrem.
Un tio que s’avergonyix de ser valencià, no es mereix el meu respecte………..i ara censura també estes lletres Joanet
Que poca educacio i respecte tens a les persones que no pensen com tu, varoic, la persona a la que es refereices, el seu nom es Joan, com molt be saps, ” llanterner de segona divisio”.